La píndola del Crim?

Opinió

La píndola de l'endemà no ha deixat ningú indiferent. L'església catòlica, per boca de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), ja ha manifestat que es tracta igualment d'un crim d'una altra manera d'abortar.
L'Enciclopèdia Catalana defineix crim com a 'infracció punible de caràcter greu'. Així que es pot incórrer en unes preguntes obligades. Si administrar la píndola, sempre segons la CEE, és una infracció, quines lleis s'estan infringint? Seran les lleis de Déu perquè de fet les de l'estat de dret ho permeten, d'aquí la polèmica. Si es una infracció punible vol dir que es pot castigar? Aleshores una infracció de les lleis de Déu pot ser castigada per qui? Déu mateix? Perquè l'església poca cosa pot fer pel seu compte, així que tan sols pot castigar Déu nostre senyor. La formació cristiana no promou un Déu venjatiu ni molt menys dels que castiguen. Cert és que hi ha un manament que diu que 'No mataràs' (a un ésser humà, senten). Precisament la CEE també fa referència al fet de matar 'qualsevol tipus de vida humana incipient'. Però tan sols cal anar als llibres de biologia humana per veure que no es pot dir vida humana incipient a allò que abans de la primera setmana de fecundació només són unes cèl·lules multiplicant-se i que, entre la primera setmana i els tres primers mesos ja es desenvolupa com a embrió. La píndola de l'endemà, s'autodefineix per 'matar' unes cèl·lules l'endemà mateix d'haver-les creat. Si matar unes cèl·lules és matar vida humana incipient som culpables de genocidi cada vegada que ens tallem els cabells o les ungles, dispensin per frivolitzar.
Tot l'enrenou és massa complex com per deixar que l'església ho simplifiqui a qüestions morals que, com acabem de descriure, són formalment i moral de dubtosa veracitat. Tots els maldecaps que arriben amb la 'nova' píndola de l'endemà amaguen una nova dimensió de problemes que sembla que ningú vulgui veure (o afrontar) i que es carreguen injustament sobre el medicament en qüestió. Per començar, si a la gent li preocupa que se'n faci un mal ús, potser el problema és la formació dels que l'han d'utilitzar. Segon, si als pares els preocupa que els seus fills amaguin una automedicació, qui sap si el moll de l'os del problema rau en els valors i educació que s'està donant al jovent des del nucli familiar. Tercer, si tot això és així, ¿qui llençarà la primera pedra en favor d'una nova i millorada acció per afavorir resoldre aquests problemes abans d'intentar amagar-los darrera d'una tempesta d'escridassades a un govern que llença pilotes fora en nom del progrés i la llibertat?
Clar és que la gent no ha de saber tot això. Però sí ho ha de fer un ministeri d'igualtat i un ministeri de sanitat que poca feina més tenen entre mans. La píndola de l'endemà no deu ser tan dolenta com alguns sectors rancis conservadors volen fer veure. Però les autoritats haurien d'adonar-se que ha d'anar precedida d'altres mesures més complicades i costoses d'aplicar que ajudarien a quadrar un cercle complex. Més costós i complicat vol dir més temps per ser aplicat? potser per això no interessa preocupar-se'n, es perdria el to efectista dels anuncis que darrerament cerca el govern per donar-se publicitat en temps de vaques magres.