Encaixant el trencaclosques

Opinió

Un empat tècnic. Amb una crisi econòmica preocupant, una dades d'atur sagnants, uns ministres substituïts per inoperància política i un finançament inexistent, això és tot el que el Partit Popular ha pogut aconseguir retallar en intenció de vot: un empat tècnic. Hi ha un seguit de factors aïllats les darreres setmanes que, com un trencaclosques, van encaixant de la manera més polida possible.
El president Zapatero va fer un canvi de govern que, per desgast de l'anterior, semblava inevitable. Però des d'aleshores no hi ha hagut aldarulls. Ni la Grip A, ni les creixents dades d'atur ni les noves demandes de matrícules autonòmiques. Tot va caient en el sac de l'oblid deixant pas a un comboi pesat que roda ineludiblement cap a una nova victòria electoral treballada, sobretot, a base de seducció i perseverança. José Blanco ensenya la pota de Rodalies per sota la porta de la Generalitat i al govern català ja li va bé, malgrat darrera la pota blanca hi pugui haver un llop. Chaves havia fet amb el finançament tres quarts del mateix unes setmanes abans: tot plegat són dos problemes ajornats. Al País Basc ja no se senten les veus coratjoses de Basagoiti i Rosa Díez. El gran gentleman es Patxi López. Ossat com pocs i transgressor com molts ha acaparat tota l'atenció amb una teatralitat encomiable i una paritat per bandera: un altre punt per al partit socialista.
Mentre tot succeeix i el comboi circula s'apropa el gran debat. L'Estat de la Nació va ser avançat per Zapatero per motius que encara mantenen perplexos a molts. És possible que es destapi quelcom nou, fins i tot que no passi res remarcable, però això ja deixa en safata l'inici de campanya somiat pel govern socialista, tranquil, calmat, amb la gent assedegada d'idees properes, i amb un govern que sempre estarà al costat dels pobres i desemparats. O això diuen. Les eleccions europees es plantegen més que mai com unes primàries on traslladar el camp de batalla.
El Partit Popular segurament ja ho veu tot això i, mancat d'idees, ha tornat a posar Catalunya al punt de mira. Si el 2004 va perdre per l'atemptat i el 2008 per una crisi incompresa, ¿per què no tornar a atacar Catalunya que, a manca d'altres qüestions que, com anys enrere, dispersin el missatge, fa guanyar vots i mobilitza l'electorat?
El cert és que malgrat intenten posar pals a les rodes, el Partit Popular no atura el comboi socialista, que avança a màxima velocitat. Ja tan sols falta que li construeixin una bona autopista per arribar amb fermesa al peatge que seran les eleccions del 7 de juny. Però d'autopistes i altres assumptes ja se n'ocupa el flamant ministre de foment, com a mínim a Catalunya. A partir de demà es comprovarà si el trencaclosques s'ha encaixat per sortir amb embranzida de l'Estat de la nació o si, per contra, pretén aportar la merescuda calma que anuncia la tempesta.