La guerra del Conseller Saura

Opinió

Manifestacions! Ja fa dies que no s’han passejat més manifestacions pels carrers de Catalunya. I només això ja sembla una proesa. Val a dir que durant dues setmanes ben bones Barcelona va semblar que obtingués el títol de ‘ciutat de les manis’. Però no tinc tan clar que aquesta tranquil·litat sigui bona per a tothom ja que, al no tenir temes candents de què parlar, s’apropa de nou un debat oblidat: la crisi!

Fa unes setmanes José Zaragoza va dir que “estem en una crisi de la què ningú no sap com en sortirem”. Potser l’ambient d’estudiants i periodistes en el què es trobava no va ajudar, però em fa l’efecte que mai ho hauria volgut dir perquè, potser, està donant a entendre que el partit del qual és Secretari d’Organització, el partit que governa Catalunya i el mateix –salvant les sigles- que governa Espanya, tampoc sap com en sortirem. Però sort en tenim els catalans del Conseller Saura.

Aquesta és una crisi que des de fa un temps es compara amb la crisi del 1929, aquella que va desballestar mig món. Els Estats Units d’Amèrica no va recuperar-se d’aquell daltabaix fins poc més de deu anys desprès i gràcies a la Segona Guerra Mundial. ¡Una guerra! Val a dir que els americans van entrar-hi amb una motxilla del voltant de ¡deu (10) milions d’aturats! –enriu-te’n del milió que tenim a Espanya-. La maquinària de guerra i la nova indústria d'armes va fer que es reactivés una economia que, d’aleshores i fins ara, s’ha mantingut al cim del món.

I en Saura, que s’ho veia venir, probablement va decidir muntar una guerra pel seu compte. Però com Catalunya no té exèrcit –una de les mancances de ser un País sense estat- s’havia d’usar allò que més a mà es tenia: els Mossos. El conseller Saura, però, es va fer seva la màxima de Bertolt Brecht per la qual els generals no poden fer la guerra. I ell, com a bon general que és, va comparèixer dimarts passat per explicar una actuació dels mossos discutible, però com si no anés amb ell. Va contestar poques preguntes perquè, al cap i a la fi, ell no va fer cap guerra, simplement va enviar els seus mossos. I és que cada vegada són més seus. Si hi apliqués una mica més de política partidista potser els acabaria comprant uniformes nous de color verd. Tot i que s’assemblaria massa a un altre cos de policia que ja va embolicar que fa fort quan vestia de gris. En fi, les comparacions són odioses i ja s’assemblen prou els uns als altres. Ja estan bé com estan.

El problema ara ve donat perquè ningú sap el que li toca fer. Ni en Saura, ni els Mossos ni la resta de partits que perplexos –i alguns també maliciosament- preguntaven al Conseller d’Interior sobre aquesta guerra encoberta. Segur que si en Zaragoza hagués sabut la facilitat amb la què es pot sortir d’una crisi s’hagués estalviat aquell comentari tant capcot. Però potser millor que sigui així. Al cap i a la fi, la crisi continua, ara se’n torna a parlar i, perquè de tant abusar-ne, es podria estar ben a la vora de que els Mossos es manifestessin també. I aleshores no veig clar qui s’encarregaria de controlar la marxa pel centre de Barcelona.